BOTÀNICA DIVERTIDA


Hi ha plantes carnívores a casa nostra? I paràsites? I Tòxiques? Plantes mestres de l’engany? (orquídies) Per què les flors de l’alta muntanya són tan grans (en comparació a les plantes)? Per què les plantes aromàtiques fan olor? Per què desapareixen els arbres a partir de certa alçada?

 Descobreix aquestes curiositats, i més, a les nostres sortides.

 Fes-ne un tastet més avall

  A qui van adreçades? Les sortides de NoTotSónCims van adreçades als senderistes que tenen curiositat per conèixer el terreny que trepitgen. La idea és combinar el millor d’una sortida a la muntanya amb una sortida naturalista, o dit d’una altra manera, gaudir d’una caminada bonica tot fent algunes parades per interpretar el paisatge o algun dels elements que en formen part. Explicacions, a més, aptes i comprensibles per a tothom, sense que calguin coneixements especials en el tema. Estan dirigides, en resum, per a tothom.  

  Quina durada tenen? Són excursions matinals, de 3 a 5 hores, aproximadament, segons la caminada, el ritme del grup o la durada de les explicacions i preguntes (sense presses). Es surt a les 9/10 del matí (o a l'hora desitjada).

  Com són? Intentem, en un equilibri difícil, que les caminades siguin prou llargues perquè als que els hi agrada més caminar se sentin satisfets, però prou curta perquè siguin accessibles per a tothom. Així doncs, en general estan al voltant dels 10/12 km i no solen tenir massa desnivell.

  Com són els grups? Perquè les explicacions siguin més àgils i arribin a tothom, recomanem un màxim de 20 persones.

  Quin preu tenen? El preu varia en funció de la zona i el que es vulgui fer. Els preus solen estar entre els 100 i 200 € per grup. En tot cas, demaneu pressupost a xevi@nototsoncims.net.

  Quines excursions oferim i recomanem? (adaptables a qualsevol lloc de Catalunya, segons temporada)

- Castell d'en Boix i l’Enclusa (Taradell, Osona). Orquídies, les mestres de l’engany.

Tot anant al Castell d’en Boix i l’Enclusa, des de Taradell, gaudint d’aquest bonic indret a les faldes del Montseny, anirem trobant diferents espècies d’orquídies (a més d’altres curiositats). És un recorregut fàcil d’uns 10 Km i uns 400 metres de desnivell (amb una durada de 3/4 hores). Si hi ha temps, i ganes, també passarem per les Cuines d’en Rocaguinarda.

Primavera (dates segons floració).

- Cabrera i Pla d'Aiats (L'Esquirol, Osona). Orquídies, les mestres de l’engany.

Tot pujant a Cabrera i el Pla d'Aiats, amb magnífiques vistes i un paisatge impressionant, anirem trobant diferents espècies d’orquídies (a més d’altres curiositats). És un recorregut fàcil d’uns 10 Km i uns 400 metres de desnivell (amb una durada de 3/4 hores).

Primavera (dates segons floració).

- Collada Verda (Pardines, el Ripollès). Plantes carnívores, parasites i mestres de l’engany.

Recorregut per un racó bonic de l’Alt Ripollès, una mica exigent (uns 15 Km, uns 500 metres de desnivell i una durada de 4/5 hores) però apte per a tothom. De Pardines (o Abella) pujarem a la Collada Verda tot gaudint dels bells paisatges de la zona i descobrint, entre altres coses, aquestes curiositats botàniques.

Primavera (estiu).

 

 - Coll dels Tres Pics i el Balandrau (el Ripollès). Flors de l’alta muntanya.

Tot pujant al coll del Tres Pics a més de gaudir de bells paisatges i grans vistes, anirem descobrint la bella flora de l’alta muntanya. És un recorregut fàcil d’uns 8 Km i uns 450 metres de desnivell (amb una durada de 3/4 hores). Si hi ha temps, i ganes, acabarem pujant al cim del Balandrau.

Primavera (dates segons floració). 

 

Un tastet:  

Hi ha plantes carnívores a Catalunya?

A Catalunya hi ha 5 espècies de plantes carnívores, agrupades en tres generes i amb tres estratègies ben diferents: 

- Les violes d’aigua (Pinguicula vulgaris i P. grandiflora) són les més abundants. Habiten als Pirineus en llocs amarats d'aigua, en substrats preferentment calcaris. Les seves fulles estan cobertes d’una substància mucilaginosa enganxosa que atrapa petits invertebrats de forma passiva.

- Les herbes de la gota (Drosera longifolia i D. rotundifolia), rares, habiten a les mulleres del Pirineu (i tenen una població relicta a Cadiretes). Usen un mecanisme similar al de les violes d’aigua però més sofisticat. Les seves fulles tenen uns pèls flexibles que secreten una substancia enganxifosa, però quan detecten el moviment dels invertebrats atrapats els pels es dobleguen fins arribar a embolcallar-lo.  

- La Utriculària (Utricularia vulgaris) és una planta aquàtica, rara, que viu en diferents estanys arreu de Catalunya (entre ells, els de l’Albera). Els paranys de bufeta de que disposen han estat reconeguts com una de les estructures més sofisticades del regne vegetal (“cacen” petits invertebrats bombejant aigua en una mena de bufetes).

Hi ha plantes paràsites a Catalunya?

Quan pensem en paràsits rarament ens venen al cap plantes. No són corrents, però a Catalunya en podem trobar unes quantes. Les més abundants i fàcils de veure són els frares (Orobanche sp). A casa nostra amb unes 21 espècies, especialitzades en una planta o un grup de plantes en concret. 

Reben el nom per la forma de les seves flors, les seves tiges no tenen clorofil·la i són blaves, blanques o blaves. S’enganxen a les arrels de les plantes que parasiten, de les que en depenen totalment.

També paràsites (sense clorofil·la per fer la fotosíntesis), però menys comunes són Cytinus hipocistis, que només parasiten estepes, i Cuscuta epithymum, que parasita principalment ortigues, trèvols i llúpol.

Hi ha plantes tòxiques a Catalunya?

A Casa nostre hi ha un munt de plantes tòxiques o verinoses (a vegades totes elles a vegades només alguna de les seves parts). En la majoria de casos han desenvolupat la toxicitat com una estratègia de defensa davant els herbívors. Aquesta toxicitat, però, pot dependre molt de l’espècie que consumeix la planta. D’aquesta manera, per exemple, molts ocells mengen regularment fruits com els del boix grèvol o el saüc, altament tòxics per als humans.

A Catalunya tenim una de les plantes més tòxiques d’Europa: la tora blava (Aconitum napellus), que pot tenir efectes perjudicials, o mortals, fins i tot per simple contacte. A més, als nostres jardins en planten una de les tòxiques del món: el baladre (Nerium oleander). El fum de la seva fusta també és tòxic i pot arribar a enverinar el menjar.

Les mestres de l’engany.

Les orquídies s’han convertit en plantes populars gràcies a la seva bellesa. Si bé algunes d’elles es pol·linitzen de forma normal, oferint nèctar als insectes a canvi de que aquests transportin el seu pol·len en una relació simbiòtica, en què els dos en surten guanyant, la major part dels seus representants s’han especialitzat en l’art de l’engany (sense oferir res a canvi).

En són un exemple, entre altres, les abelleres (del gènere Ophrys), relativament comuns a casa nostra. D’entre els diversos enganys que fan diferents orquídies aquestes utilitzen el sexual: Les flors d’aquestes plantes imiten les femelles dels seus pol·linitzadors (forma, grandària, textura i olor), en general abelles i vespes.

Les abelleres secreten feromones similars al de les secretades per les femelles. Els mascles, atrets per aquesta olor i enganyats per la forma i la textura de la flor intenten copular amb ella, moment en què la planta aprofita per enganxar-li el pol·len (al cap). L’home no és l’únic animal que s’entrebanca amb la mateixa pedra, i els mascles traslladen aquests pol·len a altres flors en diferents intents copulatius fallits. Aquests procés es coneix com a pseudocopulació.

Per què les flors de l’alta muntanya són tan grans (en comparació a les plantes)?

Les flors dels prats de l’alta muntanya tenen molt poc temps per reproduir-se, un pocs mesos a partir de quan es fon la neu. Els insectes que les pol·linitzen són pocs i estan limitats pel fred, és per aquest motiu que solen fer flors arran de terra, relativament grans (en relació a la planta) i de colors cridaners per atraure’ls.

Per què les plantes aromàtiques fan olor?

Les plantes aromàtiques (com, per exemple, la farigola, el romaní o l’espígol), abundants a les brolles, deuen la seva olor a les pròpies plantes (i no a les flors). Les seves essències, sovint agradables al nostre olfacte, solen tenir un efecte contrari en els herbívors, que les rebutgen i no se les mengen.

 
   
         

  QUI SOM?

  BOTIGA

  CONTACTE